Una veïna de l’Albada va enxampar dissabte un jove deixant una marca de cinta adhesiva i ho va compartir, ràpidament s’ha estés por Whatsapp

Aunque no tenemos noticias al respecto en nuestra zona, hemos considerado muy importante difundir esta noticia

La Guardia Urbana de Cambrils ya nos ha dicho en varias ocasiones que nos fijemos en personas que merodeen nuestras casas, aparentemente de forma intrascendente, pero con este artículo, queremos llamar la atención en las marcas que dejan frente a nuestras puertas

Los amigos de lo ajeno, no son tontos, van a la suya y de la forma menos complicada para ellos. Utilizan un lenguaje particular y simple

Fijémonos en esas posibles marcas, que no siempre han de ser en la puerta de casa, puede estar en la del vecino y, lo que corresponde de inmediato, es pedir ayuda a la G. Urbana o los Mossos

L’Albada ja va patir una onada de marques a les cases fa uns anys, es van repartir fotocòpies amb les senyals clàssiques.

Una veïna del barri de l’Albada alertava aquest dissabte d’uns fets sospitosos a la porta del seu habitatge, «acabo de trucar a la policia. He enxampat a un home marroquí marcant amb un tros de cinta adhesiva el meu bloc. Si vosaltres us ho trobeu, traieu-ho, a mi me l’han col·locat a la porta», denunciava. En poques hores, la denúncia d’aquesta ciutadana en un perfil de Facebook s’ha viralitzat de tal forma, que veïns d’altres barris de Ponent també l’estan difonent a través de cadenes de WhatsApp a molts dels seus contactes i és que, segons han explicat diversos testimonis a aquest diari, les marques a edificis i habitatges unifamiliars també s’estan produint aquest estiu, com anys enrere, en diversos punts de la ciutat.

En el cas de l’Albada, el presumpte delinqüent ha emprat el mètode de la cinta: es col·loca a la zona del pom o de l’obertura per comprovar la freqüència de pas: si la porta s’obre molt, la cinta queda doblegada o cau, si per aquella porta no passa ningú, la cinta es manté intacta, donant llum verda per accedir als lladres, amb la total garantia que al seu interior no trobaran a cap persona.

«És el cas típic de cada estiu. Es van passant els signes d’uns lladres a uns altres. A l’Albada ja va succeir fa tres o quatre anys, nosaltres vam fer una sèrie de fotocòpies amb les marques que havien anat deixant pel barri, per tal que els veïns ho poguessin identificar. A banda vam donar un seguit de consells», recordava el líder veïnal Ángel Juárez, responsable de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET). Segons l’activista, la Comissió de Seguretat de la CET té coneixement de diverses metodologies habituals prèvies a l’hora de perpetrar els robatoris en domicilis.  N’hi ha un que a simple vista podria no passar desapercebut, «es fixen molt en els contenidors. Si veuen que hi ha poques bosses respecte a altres èpoques, vol dir que en aquella zona hi ha molta gent de vacances. De fet, algunes de les persones que regiren i agafen coses dels contenidors, també van espiant les cases, per tal de veure on hi ha i on no hi ha moviment». A més a més, segons Juárez, «si un veí veu a gent que fa alguna cosa anormal, com ara algú que va fent voltes amb un cotxe tota l’estona per la mateixa zona, que avisi a la policia. Els agents, tant dels Mossos d’Esquadra com de la Guàrdia Urbana, ho tenen tot força controlat».

Fent alguna cosa a la porta
«L’home que vaig descobrir fent-ho era jove alt i prim. Em vaig donar compte, perquè vaig veure que estava fent alguna cosa a la zona de la porta, i estava buscant quelcom que havia col·locat», apuntava a Diari Més la noia que va descobrir just a l’instant, al presumpte lladre.

Després de trucar a la policia, es va afanyar a treure la cinta adhesiva i a alertar a la resta d’inquilins, per tal de mantenir-los atents. Tot i que l’Albada no viu pas, en l’actualitat, una onada de robatoris, els veïns estan sempre alerta. De fet, un dels propietaris d’un adossat del carrer Florenci Gasulla Figue ha optat per instal·lar a la façana, una càmera de videovigilància amb sensor de moviment incorporat. No és massa difícil trobar testimonis de robatoris en habitatges de la zona: «Fa un parell d’anys al veí de dalt li van entrar pels cables del meu tendal. Van saltar la meva tanca i van pujar, a ell li van remoure tota la casa i li van robar el que van trobar. En aquestes cases, saltes una mica i ja estàs a dins», comentava ahir Siscu Curto, un veí del barri. «El problema és que avui dia la gent anuncia que se’n va de vacances pel Facebook. Si ja he vist que no hi seràs, puc entrar tranquil·lament a robar-te!», apuntava el responsable del Bar Can Joan del mateix barri. Una clienta se sumava al parer del restaurador, «abans quan la gent marxava sempre es preocupava de deixar alguna peça de roba a l’estenedor, de no abaixar totes les persianes, o que algú li recollís les cartes, era important que es veiés algun moviment».

Segons explica Juárez, amb més de 40 anys d’implicació en els moviments veïnals, és habitual que els lladres vagin fluctuant de barri en barri, «quan en una zona els enxampen, els dies següents hi ha a molta vigilància, i decideixen canviar de lloc, així que van a un altre barri». La tasca del ciutadà, és senzilla, però bàsica: avisar a la policia per tal que els agents puguin anar seguint el rastre dels possibles lladres.

Les marques més habituals
El senyal més utilitzat per entrar a robar és amb diferència, la «X», indica que el domicili pot ser «un bon objectiu». Un rombe significa que està buida, un triangle que hi viu una dona sola, o un rectangle amb barres, que s’ha d’anar amb compte amb el gos. Amb tot, també hi ha estratègies més subtils i semblants a les de la cinta adhesiva. Els lladres deixen una ampolla buida just al davant de la porta, si l’objecte no ha estat retirat al cap d’unes hores o uns dies, vol dir que tenen barra lliure per entrar a robar al domicili en qüestió.