La població de Cambrils, “Cambril” en aquest gravat de l’any 1643, ens apareix com una vila costanera enclavada en la plana. La imatge ens mostra un Cambrils envoltat de muralles medievals, a les quals s’han afegit uns baluards, que situats als extrems dels llenços, semblen tenir un fossat que els comunica entre ells. Cal destacar del dibuix el fanal (far), situat en el punt àlgid de la costa en aquesta zona. Darrera de Cambrils apareixen cases i casetes, petits llogarrets que segurament volen representar els pobles del Camp com Montbrió o Botarell, al fons a l’esquerra es retalla sobre la muntanya la silueta del monestir d’Escornalbou.
TRESORS de TARRAGONA
CAMBRILS
| Serrells d’encisos i barques,
escata, pipa i cançó. ¿Entre la Platja i la Vila no es feia escàpol l’Amor? Elles, vistents a la porta. Ells, tan gentils, al llindar. Davant l’Ermita, palmeres i rosaris a les mans. |
La terra t’ és agraïda,
el mar et diu els secrets. Si mai el vent t’escabella, una Reina (*) et fa l’ endreç.
(*) «Reina» es refereix a la Mare de Déu del Camí, patrona de Cambrils. RAMON MUNTANYOLA Y LLORACH, Llocs i focs, 1982. |
